jueves, 22 de abril de 2010

Diversitat i integració. (13)


Es tracta de persones provinents de zones deprimides del propi Estat i considerades socialment o culturalment inferiors. A Europa aquest és el cas dels terroni, italians meridionals emigrants al nord; dels xarnegos o els maketos de Catalunya i el País Basc respectivament; dels nord-irlandesos catòlics a Anglaterra, o dels ossis, alemanys de l´Est desplaçats a l´antiga República Federal. En tots els casos es tracta d´individus la situació dels quals és ben legal i que gaudeixen d´una ciutadania plena o quasi, però que, malgrat això, i per causa dels seus costums, de la seva llengua o del temperament que se´ls suposa, poden ser vistos com a pertorbadors de la integritat cultural de la comunitat receptora, i fins i tot com una amenaça per a la seva pròpia supervivència. En aquest cas no es pot parlar ja d´un paupèrrim percentatge de la població total -entre l´1 i el 10 %-, sinó que poden assolir el 40 o el 50 % del conjunt de la població "legal" del territori que un grup considera com propi de la seva cultura. L´inmigrant no és identificat aleshores com responsable de l´índex d´atur, de riscos per a la salut pública o de l´increment de la delinqüència, sinó, per damunt de tot, com a font de perill per a l´existència mateixa de la nació que acull.

No hay comentarios: