L´any 1929, el senyor Joaquim Folch i Torres, ajudat molt de prop pel senyor Pere Bohigas, va redactar les línies mestres d´un projecte cultural i polític, indissolublement lligat a l´obra de la Mancomunitat, el Noucentisme i a la pròpia Renaixença, ja superada aparentment la seva versió romàntica i de ple en l´etapa institucionalitzadora. Aquell projecte també consistia a construir la història de l´art català. Per això es van destruir parcialment algunes esglèssies pirinenques, imprescindibles a l´hora d´atorgar garantia d´origen al projecte. Per la mateixa raó, a l´altre extrem de l´arc es va considerar que els fons del Museu d´Art Modern, abans de Belles Arts, havíen de deixar de tenir una personalitat diferenciada i havien de tancar la suposada història de l´art català amb la seva presència contemporània. Aquell projecte ja era carnavalesc al 1929. Fins i tot admetent el mètode historicista com l´idoni per la construcció d´un museu semblant, l´autonomia estètica del català des de Taúll fins a Picasso era una invenció pura i simple. D´una magnitud semblant a considerar que en un museu que anés de Ciambue a de Chirico podia reflectir, construir el ser italià. O que d´Altamira a Lucio Muñoz, una línia candent donés vida a l´espanyol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario