El març de 1995 la Casa de Anadalucía exigia inútilment ser convidada a participar en el II Congrés de Cultura Popular i Tradicional catalana. Entre els dos-cents trenta-nou pavellons que integraven l´Expcultura d´octubre de 1994, no n´hi havia cap que representés la comunitat andalusa ni d´altres provinents de la immigració. Això expressa la desconfiança del catalanisme essencialista, no sempre aliena a les instàncies oficials, envers allò que mai ha deixat de ser percebut com una presència aliena a "l autenticitat" cultural catalana. Des del catalanisme més xenòfob, la qüestió estava clara. Així, el Front pel Plebiscit per la Independència de Catalunya declarava, en relació amb la vindicació de catalanitat de la Casa de Andalucía que "tot fa pensar que és una maniobra de vulgars colonitzadors, que amaga la pretensió de voler suplantar una cultura aliena a la nostra"
No hay comentarios:
Publicar un comentario