El que interessa aquí és, però, que els andalusos a Catalunya poden fer i fan alguna cosa més en el camp dels simulacres culturals. Per la seva capacitat d´evocar realitats no viscudes poden aconseguir que l´Andalusia creada lluny sigui encara més "autèntica" que l´original, com si, a més, sabessin d´alguna manera que l´Andalusia veritable, la bona, l´enyorada, no existeix, ni ha existit mai a Andalusia. El desenterrament brinda als andalusos la possibilitat de teatralitzar un país natal que, com per encanteri, ha estat alliberat de tot el dolent i indesitjable, com si la memòria hagués manipulat els seus recursos per extreure d´ells, per la màgia de la posaes contradiccions, l´andalusitat catalana pot desplegar la plenitud de la seva impostura amb tota llibertat. ¿Què és la Fira d´Abril catalana sinó una espècie de Disneyworld ètnic, una província de la pura fantasia? El visitant que acudeix al recinte firal de Can Zam -concebut a la manera d´un autèntic parc temàtic, incloent-hi rèpliques de cartró-pedra de la Giralda o del típic pati andalús- penetra en un món de màgia i il-lusió en què es reprodueix una pàtria impossible, on existeixen casetes privades i de la qual els señoritos han desaparegut: els cavalls guarnits són muntats per obrers de la construcció disfressats de latifundistes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario