Aquest racisme de nou encuny inferioritza certs grups revestint la seva ètnia de qualitats negatives, al mateix temps que exalça les virtuts del propi temperament nacional o ètnic. En defensar el dret a preservar la seva imaginària puresa cultural, el grup es protegeix de tota suposada contaminació marginant, excloent, expulsant o impedint l´accés als agents considerats portadors d´impuresa. Els factors de risc per a l´homogeneïtat cultural de la comunitat poden provenir d´instàncies polítiques superiors -un Estat opressor, o un govern massa decurós amb les "essències pàtries". També de vies per les quals subtilment penetren influències "estrangeritzants", com els mass media, la publicitat o el cinema. Però, sobretot, s´interpreta que el perill principal prové dels inmigrants, és a dir, d´aquells que han vingut de fora a viure dins del territori que el grup considera propi, i als quals es pot acusar eventual perill amb els seus costums aliens. Aquest racisme diferencialista desenvolupa una actitud envers els estranys que ja només en aparença hauria de resultar contradictòria. Per un costat, els rebutja, ja que desconfia d´ells perquè els percep com una font de brutícia que altera la integritat cultural de la nació. Però, al mateix temps, els necessita, ja que la seva presència li permet construir i endurir el que troba d´incomparable en la seva mateixa singularitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario