Pel nacionalisme confessional, la religiositat andalusa s´inscriu dins del que s´entén com el subdesenvolupament cultural propi de pobles poc o mal modernitzats i situats en un nivell inferior en el camí vers el Progrés i la Civilització. Aquest rebuig envers formes religioses "inferiors" al nivell civilitzatori presumit pels catalans, ha tingut diverses oportunitats d´expressar-se.
La Setmana Santa de 1987, els andalusos que celebraven processons a l´estil andalús al barri del Poble Nou, a Pineda de Mar, van trobar-se amb la negativa eclesial a participar en els actes. El bisbe de Girona, Jaume Camprodon, va considerar que aquells actes sacramentals eren impropis de la pietat adient en unes dates tan assenyalades i va donar instruccions perquè la parròqia se´n mantingués al marge. Així fou que la processó no va poder sortir de l´església, com cada any, sinó que va haver de fer-ho d´un magatzem de ferralla. Les imatges, que el Bisbe havia definit com "ninots", no eren reconegudes com a sagrades, per molt que els confrares conservessin un vídeo de la benedició. Finalitzada la processó, els assistents s´entestaren a introduir com fos els passos a l´església, que era tancada. Es produí aleshores un considerable tumult a les portes del temple, quan els natzarens, costaleros i el públic en general, entre increpacions als capellans de "pistoleros", van intentar abatre-les, en un episodi que es va acavar amb diversos contusionats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario