El nacionalisme progressista es tradueix en una concepció integradora i pluralista de la construcció nacional. Des dels seus pressupòsits, per ser acceptat com "un dels nostres" és suficient que el candidat es consideri a si mateix com a tal, puix que la identitat no és altra cosa que un sentiment d´adscricpció al qual no ha de correspondre pas per força cap contingut específic. Es tracta, a la fi, d´aquell element de consciència i de voluntat en els seus membres del qual Rovira i Virgili, seguint Mancini, feia dependre l´existència de la nació. En aquest ordre de coses, no es pot presumir d´una impossible "puresa de sang" cultural, ja que totes les realitats culturals copresents a la societat serien igualment autèntiques o, si es vol, igualment bastardes. Això implica que no seria possible trobar un estat inicial de la cultura, perquè no és res més que una totalitat integrada, però crònicament intranquil-la, de préstecs i aportacions, a la manera d´un delta que recull i barreja el que van deixant successives arribades humanes. En la mesura que no ha pogut experimentar mai una sitaució de partida, la catalanitat tan sols estaria en condicions de conèixer versions. Hom podria excloure´s, però mai, de cap de les maneres, ser exclòs de la condició de català.
No hay comentarios:
Publicar un comentario